Una herba aromàtica o una flor comestible poden convertir la ració diària de fenc en una cosa més apetible, però convé tenir clara una idea abans de començar: per a un conill són un complement, mai la base de la dieta. La base és, i continuarà sent, el fenc a voluntat.
Oferir plantes variades té sentit. En un prat de muntanya com els nostres hi conviuen desenes d'espècies, i aquesta diversitat és part del que fa bo el fenc. Reproduir aquesta varietat en petites dosis —una flor de calèndula, unes fulles d'ortiga seca, unes flors de camamilla— enriqueix la dieta, estimula l'olfacte de l'animal i anima a menjar els conills més gandulets. Però l'aparell digestiu del conill està dissenyat per processar fibra llarga de manera contínua, i qualsevol afegit que desplaci el fenc juga en contra seu.
La regla d'or: la fibra mana
El fenc ha d'estar sempre disponible i suposar la major part del que menja el conill. Les herbes i les flors són un extra que s'ofereix en petites quantitats, un grapat petit al dia com a molt, i sempre a més del fenc, no al seu lloc. Si un dia notes que el teu conill menja menys fenc perquè prefereix els complements, redueix els complements.
Herbes i flors que pot menjar
Entre les plantes que es consideren segures per al conill en quantitats moderades hi ha la calèndula, la camamilla, l'ortiga seca, la dent de lleó, el plantatge, la fulla de pastanaga, l'alfàbrega, el julivert en poca quantitat, la menta, la farigola i la fulla d'aranyoner. La majoria es poden donar fresques o seques; en el fenc són còmodes ja seques, perquè es conserven sense risc d'humitat.
Com introduir-les sense ensurts
El sistema digestiu del conill és sensible als canvis bruscos. Introdueix una planta nova cada vegada, en poca quantitat, i espera uns dies observant els excrements abans de provar la següent. Uns excrements normals i una gana de fenc intacta són el senyal que tot va bé. Si apareixen excrements tous, gasos o l'animal deixa de menjar, retira el complement i torna només al fenc.
Quines evitar sempre
Hi ha plantes i aliments que un conill no ha de menjar. Entre ells, l'alvocat, el ruibarbre, la patata crua i les fulles de les solanàcies com la tomàquera, a més de la ceba, l'all i la majoria de plantes ornamentals de jardí, que sovint són tòxiques. Fora del capítol de les plantes, convé moderar molt la fruita i les verdures ensucrades: un excés de sucre desajusta amb facilitat la flora del cec.
Quan consultar el veterinari
Davant de qualsevol dubte sobre si una planta és segura, i sempre que el teu conill deixi de menjar o de defecar durant més de dotze hores, consulta un veterinari especialitzat en animals exòtics. Un conill que no menja és una urgència, no una cosa que es resolgui canviant el menjar.
