L'ortiga té mala fama per la seva coïssor, però un cop seca deixa de picar del tot i es converteix en un farratge apreciat des d'antic. En la dieta del conill és una de les plantes verdes més interessants pel seu contingut en minerals.
La diferència entre l'ortiga fresca i la seca és fonamental. Fresca, els seus pèls urticants irriten; seca, aquests pèls es tornen inofensius i la planta conserva les seves fulles, que és el que interessa. Per això, per al conill, l'ortiga s'ofereix sempre seca.
Què aporta
L'ortiga seca és rica en minerals com el ferro i el calci, i aporta fibra i varietat a la ració. Tradicionalment s'ha fet servir com a farratge de reforç pel seu valor nutritiu. Tot i així, i com tota planta rica en calci, s'ofereix amb mesura: en un conill la base ha de continuar sent el fenc de gramínies, més baix en calci.
Quanta n'has d'oferir
Un petit grapat de fulla d'ortiga seca barrejat amb el fenc, unes poques vegades per setmana, és una bona referència per a un conill adult sa. No cal donar-la cada dia, i convé no convertir-la en la part principal de la menjadora pel seu aport de calci.
Com introduir-la
Comença amb una quantitat petita i observa els excrements i la gana durant uns dies abans de repetir. Si el teu conill té antecedents de problemes urinaris o d'excés de calci, consulta-ho amb el teu veterinari abans d'incorporar-la, perquè en aquests casos convé vigilar de prop l'aport de minerals.
L'ortiga en el nostre fenc
La nostra barreja de fenc del Pirineu amb ortiga aprofita justament això: la fulla seca, sense coïssor, repartida sobre un fenc de prat de muntanya. Una manera còmoda de sumar varietat sense manipular la planta a casa.
