La camamilla és una d'aquestes plantes que gairebé tothom reconeix per l'olor. En la dieta del conill, les seves petites flors seques són un complement apetible i d'aroma suau que sol tenir molt bona acceptació.
Igual que amb la resta de flors i herbes, la camamilla s'ofereix com a extra sobre una base de fenc de fibra llarga a voluntat. No substitueix cap ració; l'acompanya.
Què se li atribueix
En la tradició herbolària, la camamilla s'associa a un efecte calmant i a un suport suau de la digestió. En l'alimentació quotidiana del conill, el més assenyat és oferir-la com un complement apetible més i no esperar-ne efectes medicinals. Si el teu conill té molèsties digestives reals, qui les tracta és el veterinari, no una flor.
Quanta n'has d'oferir
Unes poques flors seques al dia, barrejades amb el fenc, són suficients. És un complement que la majoria dels conills accepten de bon grat, així que resulta útil precisament per animar a menjar fenc els exemplars més selectius.
Com introduir-la
Ofereix una quantitat mínima al principi i observa els excrements i la gana durant dos o tres dies. Si tot continua normal, pot passar a formar part de la varietat habitual de la menjadora. Les cobaies i altres petits rosegadors la poden prendre amb els mateixos criteris de moderació.
La camamilla en el nostre fenc
Preparem una barreja de fenc del Pirineu amb camamilla que reparteix aquestes flors sobre el fenc de prat, per donar varietat i aroma sense haver de dosificar a mà. El fenc mana; la camamilla acompanya.
