No cal un laboratori per jutjar un fenc: amb la vista, l'olfacte i les mans s'aprèn gairebé tot el que importa. Aquests són els quatre senyals que convé mirar abans de donar-lo a un animal.
El color
Un bon fenc sol tenir un color verd apagat, encara que un fenc de secà pot ser més pàl·lid o groguenc sense que això li resti qualitat, sempre que conservi la planta sencera. El que sí és mal senyal és un fenc descolorit o bru per la pluja, o amb taques fosques, que solen delatar humitat o floridura.
L'olor
L'olfacte és un dels millors jutges. Un fenc sa fa olor d'herba seca, agradable i neta. Qualsevol olor de tancat, d'humitat o de floridura és motiu suficient per descartar-lo: significa que s'ha guardat malament i ja no és apte per al consum.
La textura
En agafar-lo amb la mà, un bon fenc té una barreja de fulla i tija, no només canyes dures. La fulla és la part que més nodreix i la que més accepten els animals; un fenc que és gairebé tot tija gruixuda alimenta menys i s'aprofita pitjor.
La pols
Un fenc de qualitat deixa anar poca pols en moure'l. L'excés de pols irrita les vies respiratòries, cosa especialment delicada en cavalls, propensos a les al·lèrgies respiratòries. Si en obrir la bala s'aixeca un núvol, és un senyal d'alarma.
Fenc no és palla
Convé no confondre un fenc groguenc però complet, amb les seves fulles i llavors, amb la palla, que és només la canya de la planta un cop separat el gra i pràcticament no aporta nutrients. Un fenc de veritat porta la planta sencera; la palla serveix de jaç, no d'aliment.
