En moltes zones de vall se sega el fenc dues o tres vegades per temporada. En les nostres praderes, a 1.500 metres, només hi ha una sega a l'any, i aquesta diferència no és un inconvenient: és el que defineix el fenc.
Una primavera curta i freda
L'altitud imposa el seu ritme. Les primaveres fredes del Pirineu fan que l'herba creixi a poc a poc i durant menys temps, així que no dona per a diversos talls com en zones més càlides. El clima obre una sola finestra, i a ella ens ajustem.
Un tall entre el primer i el segon
Aquest creixement lent dona un fenc que reuneix el bo d'un primer tall i d'un segon alhora: fibrós i equilibrat, amb una bona base de fibra i una proporció de proteïna raonable. És un fenc pensat per menjar-se a voluntat sense desajustar l'animal.
Menys quantitat, més caràcter
La contrapartida d'una sola sega és que es recull menys fenc, amb plantes de tija més curta. A canvi, aquesta pradera de muntanya reuneix moltes espècies diferents, i aquesta diversitat és la que dona al fenc el seu aroma i la seva varietat.
El que hi guanya l'animal
Per al conill o el cavall que el menja, el resultat és un fenc variat i equilibrat, amb la fibra que necessita i un gust que accepta de bon grat. Una sola collita, però amb caràcter.
