Un fardell de fenc és el resultat d'un any sencer, no d'una tarda de sega. En una explotació d'alta muntanya, cada estació té el seu paper, i totes depenen d'un clima que mana més que el calendari.
Primavera: l'espera
A 1.500 metres la primavera arriba tard i és freda, així que l'herba creix a poc a poc. És una estació de paciència: es vigila el prat i s'espera que les plantes arribin al punt adequat, sense avançar-se, perquè segar massa aviat sacrifica bona part de la collita.
L'espera de la primavera: l'herba creix a poc a poc abans de la sega.
Estiu: la sega
L'estiu concentra la feina. La finestra per segar és curta i depèn del temps, així que cal encertar amb els dies de sol: es talla, es deixa assecar voltejant l'herba, s'agrupa en hileres i s'embala. Uns pocs dies de bon temps decideixen la qualitat de tot l'any.
L'estiu concentra la feina: la sega, l'assecat i l'empacat.
Tardor: guardar i preparar
Amb el fenc ja al paller, la tardor és temps de conservar-lo bé i d'anar preparant els enviaments. Un fenc ben curat i guardat en sec és el que permet que la qualitat de l'estiu arribi intacta al llarg dels mesos següents.
El fenc ja guardat al paller, a punt per passar l'hivern.
Hivern: manteniment i planificació
L'hivern, amb el prat en repòs, es dedica al manteniment i a planificar la temporada següent. És l'estació tranquil·la d'un cicle que, tan bon punt torni a pujar la temperatura, arrencarà una altra vegada des del principi.
Amb el prat sota la neu, és el fenc guardat el que alimenta els cavalls.
Una sola collita a l'any
De tot aquest cicle en surt una única sega, que és el que el clima d'alta muntanya permet. No és una limitació que amaguem: és part del que dona caràcter a aquest fenc.
