Les cobais comparteixen amb els conills l'essencial: són herbívors de digestió contínua i dents que creixen sense parar, així que el fenc és també la base de la seva dieta. Però tenen una particularitat que convé conèixer abans de res.
Per què el fenc també mana en les cobais
Igual que en el conill, el fenc aporta a la cobai la fibra llarga que manté el seu trànsit digestiu en marxa i el desgast que necessiten unes dents de creixement continu. Ha d'estar disponible a voluntat durant tot el dia, i ser la major part del que menja.
La vitamina C, el matís important
La diferència clau és que les cobais no són capaces de fabricar la seva pròpia vitamina C, així que l'han de rebre amb la dieta. El fenc no és una font rellevant d'aquesta vitamina, de manera que l'aporten sobretot verdures adequades riques en vitamina C i, quan el veterinari ho indica, un suplement. El fenc continua sent la base; la vitamina C és el complement que en les cobais no pot faltar.
Quant i quin fenc
Per a una cobai adulta, l'indicat és un fenc de gramínies de prat, a voluntat, com el fenc de prat de muntanya. L'alfals, més ric en calci i proteïna, es reserva per a casos concrets com les cries o la gestació, i sempre millor amb criteri veterinari.
El fenc de prat de muntanya per a cobais
Un fenc de prat d'alta muntanya, amb moltes espècies diferents, aporta a la cobai varietat i fibra en el mateix format que a un conill. És el mateix fenc; canvia l'animal que el menja.
