La calèndula és aquella flor d'un taronja intens que creix en molts horts i que, seca, aporta color i varietat a la ració de fenc. Als conills sol agradar-los, i és una de les flors que amb més freqüència es recomana com a complement segur.
Convé començar pel més important: la calèndula és un complement, no un aliment principal. La dieta del conill se sosté sobre el fenc de fibra llarga disponible a voluntat; la flor s'afegeix en petites quantitats per enriquir i fer més apetible aquesta base.
Què aporta
El principal valor de la calèndula en la dieta és l'enriquiment: aporta varietat, una aroma que estimula la gana i un color que anima la menjadora. En l'herboristeria tradicional se li atribueixen propietats calmants sobre la pell i les mucoses, però en la pràctica de l'alimentació diària convé veure-la sobretot com un extra apetible i natural, no com un remei. Qualsevol problema de salut el valora un veterinari.
Quanta n'has d'oferir
Amb unes poques flors seques al dia n'hi ha prou, sempre repartides sobre el fenc o barrejades amb ell. No substitueix cap ració: se suma. Un conill adult sa la pot prendre cada dia en aquestes quantitats petites; si és la primera vegada, comença amb una sola flor i observa.
Com introduir-la
Com amb qualsevol planta nova, la clau és anar a poc a poc. Ofereix una quantitat mínima el primer dia i vigila els excrements i la gana durant dos o tres dies. Si tot continua normal, la pots convertir en un complement habitual. Si apareixen excrements tous, espaia o retira la flor i torna només al fenc.
La calèndula en el nostre fenc
A Piriheno preparem una barreja de fenc de prats del Pirineu amb flor de calèndula, pensada precisament per donar aquesta varietat sense que hagis de dosificar flor a flor. El fenc continua sent la base; la calèndula, el detall que la fa més apetible.
