Un any de feina per portar-te fins a casa el millor fenc natural, de prats del Pirineu. Treballem de forma tradicional, respectant els temps naturals de la terra, sense additius, purins ni fertilitzants químics.
Fem una pastura rotativa amb els nostres propis cavalls, que ens ajuden a mantenir els prats nets i, alhora, els adoben de forma natural i afavoreixen la regeneració del mantell verd que formen els nostres prats.
Pastura, tot l'any
La feina no comença amb la sega: comença molt abans, amb els cavalls. Els anem movent de prat en prat al llarg de l'any, una pastura rotativa que fa dues coses alhora: manté l'herba a ratlla i, amb el seu propi adob, retorna a la terra el que necessita per regenerar-se de forma natural. Sense purins, sense herbicides, sense adobs químics de cap tipus — només el cicle de sempre, el que ja funcionava en aquests prats abans que nosaltres.
Una sola sega, quan toca
Els nostres prats són a 1.470–1.700 metres d'altitud, al Pirineu de Lleida. Allà dalt la primavera arriba tard i l'herba creix a poc a poc, així que la temporada de sega no comença fins a finals de juny, i s'allarga fins a mitjans d'agost segons l'any. Tallem una sola vegada —no forcem una segona sega, com sí que es fa en prats de més avall— i d'aquesta única sega surt un fenc de canya curta, amb més fibra i minerals, i la màxima digestibilitat. Els nostres prats de secà, a més, depenen només de la pluja i de si ha nevat a l'hivern: no hi ha reg que corregeixi un mal any.
Del prat al paller
Després del tall, el fenc s'asseca al sol, airejant-lo durant tres o quatre dies abans de recollir-lo i empaquetar-lo. Després es guarda als pallers annexos a la casa, cosa que conserva el seu color verd i aquella olor que el distingeix tan bon punt s'obre una bossa.
Durant tot el procés mesurem la humitat i la temperatura: mentre s'asseca, just després d'embalar-lo, i ja guardat al paller. És l'única manera d'assegurar-nos que el fenc arriba al seu punt just de curació i assecat.
El que diu l'anàlisi
No ens quedem amb la nostra pròpia paraula: enviem a analitzar el fenc a un laboratori. La dada que més ens importa és la matèria seca —el contingut real d'aliment—, perquè aquí es nota la diferència entre un fenc de primera i un de pitjor. Un fenc bo hauria de rondar el 82%; el nostre dona un 92,6%. La resta de l'anàlisi acompanya: fibres FND 56,33%, fibres FAD 32,53%, proteïnes 9,32%, minerals 7,07%, lignina 4,59% i una digestibilitat del 63,56%.
Només el nostre fenc
No revenem fenc de tercers ni deixem que es comercialitzi amb un altre nom, ni per a cavalls ni per a conills. El que surt de Piriheno és fenc que hem cultivat, segat, assecat i guardat nosaltres mateixos, dels nostres propis prats del Pirineu.
Per això diem que és un any de feina: no és una manera de parlar. Des que traiem els cavalls a pasturar fins que obres la caixa a casa, ha passat gairebé un any sencer tenint cura del mateix prat.
