És un malentès molt estès: molta gent dona el pinso com a plat principal i el fenc com a acompanyament. En un conill, l'ordre correcte és just el contrari, i aquesta diferència explica bona part dels seus problemes de salut.
El mite del pinso com a plat principal
El pinso és còmode, concentrat i als conills els sol agradar molt, així que és fàcil caure a donar-lo a voluntat. El problema és que un conill que s'omple de pinso menja menys fenc, i amb això perd la fibra llarga que la seva digestió i les seves dents necessiten.
Què ha de ser la base
La base de la dieta és el fenc, disponible a voluntat i al voltant de quatre cinquenes parts del que menja l'animal. El completen una ració diària de verdura de fulla adequada i una quantitat petita i mesurada de pinso de qualitat. En aquest esquema, el pinso és un extra, no el centre.
Per què l'excés de pinso fa mal
Un excés de pinso aporta molta energia i poca fibra, i això es tradueix en sobrepès, en dents que no es desgasten bé i en una digestió que treballa pitjor. Molts dels problemes dentals i digestius que es veuen en conills tenen l'origen en una dieta amb massa pinso i poc fenc.
Quant pinso és raonable
Per a un conill adult sa, una quantitat petita i mesurada al dia és suficient, i alguns conills que mengen molt fenc i bona verdura gairebé no el necessiten. La quantitat exacta depèn de l'animal, així que convé ajustar-la amb el teu veterinari en lloc de deixar la menjadora de pinso sempre plena.
